Diada de Sant Jordi, roses i llibres.

Roses: Explica la llegenda de Sant Jordi que quan aquest matà el drac, de la sang vessada en sorgí un roser. Sang provinent de la furia transformada en bellesa i aroma. Símbol d’amor. Símbol que recorda que la frontera entre amor i odi , entre passió i furia, pot ésser molt fina. Abans líquida, calenta i visceral. Després fines lamines fràgils i fresques recargolades amb matemàtica precisió, fruit d’un naixement geomètric, arquetípic, un miracle de la vida. Sang i roses, dues versions, dues cares del mateix.

Llibres: L’essència de la vida capturada en el temps, en un suport reinterpretable. O també, la recerca d’aquesta captura. No és una obra acabada. La mateixa vida es una versió inacabada de la vida. No sabem tampoc si es una recerca de perfecció, tot i que sense adonar-nos tot se sosté en un conjunt d’equilibris inexplicables i perfeccions que sorgeixen arreu com assajos i intents continus. Els llibres son l’intent per que totes aquestes successions d’intents de vida que s’acumulen en la memoria col.lectiva ens recordin que sempre hi ha motius per viure, per estimar, per sentir, per lluitar…